Cada 27 de març es celebra la Festa del Teatre.
A vegades imagino el món com un gran teatre en el que cadascú representa un paper o papers. Fem d’actors o actrius. La vida és la gran mestra, també les persones en les que ens emmirallem. Dels animals i les plantes també aprenem!
Silenci a la sala i dalt de l’escenari, llum, acció i comença l’espectacle.
Antonio Banderas és el productor i director de la representació de l’obra A Chorus Line, al teatre Tívoli de Barcelona.
La pel·lícula, en el seu moment d’estrena, ja em va agradar molt, la musica l’escolto sovint.
L’any es va acabant però no per aquest fet, el darrer temps, deixa de ser ric. Concerts, xerrades d’art, teatre… La cultura m’acompanya fins el final.
Veure l’obra Jerusalem on Pere Arquillué demostra una vegada més ser un tot terreny, ha estat un regal compartit, fantàstic. Julio Manrique sempre és garantia. El meu pensament ha anat fent giragonses: -qui és realment en J.Byron? Un personatge mediàtic, un gitano, un perdut, un il·luminat, un profeta, un solitari, un rebel… una mica de tot?
I canviant de tema, l’obra Ha vingut un inspactor ha estat curiosa i amb un final molt ben trobat, sorpresiu. Una representació propera i familiar. M’ ha deixat molt bon gust!
Una vegada més Dagoll Dagom em captiva i aquesta vegada amb escreix. Els actors, excel·lents. I tan la direcció com la posada en escena, i la música, perfectes.
Viatgeràs al segle V. AC per viure les aventures i desventures de Pericles i al mateix temps tindràs presents vivències actuals plenes de sentiments i crua realitat. Chakespeare i Lluís Llach es donen la mà!
Recomano Maremar!
Julio Manrique una vegada més em plau. Ara dirigint L’habitació del costat, una obra divertida, enginyosa, poètica que també té la seva part trista i ens parla d’amor, sexe i solitud.
Les obres de teatre quan les tens tan a la vora, com és el cas, fan que quasi bé formis part del relat sobretot si el director i els actors són bons, i la posada en escena encertada del tot. Molt aconsellable!
Us faig una proposta: anar a París amb la Mar, la Maria i l’Elia. T’ho passaràs bé, et sorprendràs, riuràs. Un viatge molt econòmic on el meeting point és Almeria Teatre al carrer Sant Lluís 64 del barri de Gràcia.
Un músical amb guió de Paul Berrondo i LES COT
Un grup de personatges que viuen al meteix carrer comparteixen vivències, creènces, opinions, veritats, somnis i creixements.
Els temes, de tots colors, estan presentats amb notes d’humor i amb una coreografia bonica i simpàtica.
Dissenys, projeccions i elements de decoració encertats del tot.
Les direccions músical i escènica molt bones.
La versió catalana El Carrer Q que té els seus origens a Nova York en la sèrie Sesamo Street, em sembla genial. La recomano!
He conegut a la Kate, la Meri Chistmas, en Nicky, en Brian… 14 titelles plenes d’encant. En acabar l’espectacle sortireu amb una rialla i amb bon sabor de boca.
Gràcies Óscar Peñarroya, Cèsar Aparício, David Pintó, Victòria Freixa, Marc Julià, Xavier Julià, Yolanda Gil i Ramon Pla.
És primavera i els camps i boscos s’engalanen amb flors i cants d’ocells com diu el poema d’Àngel Guimerà:
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.
Déu va passar-hi en Primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs.
Canta l’ocell, el riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la mare canta
i canta al peu del bressol.
Visitant la seva casa pairal del carrer Santa Anna nº10, al Vendrell, el primer que m’ha vingut a la memòria han estat sensacions viscudes de quan vaig veure les obres Terra Baixa i Mar i Cel. També de quan ballava La Santa Espina i La Sardana de Les Monges a Camprodón a la Pça del Dr Robert i la de Santa Maria; i també a Barcelona a la Pça de la Catedral.
Gràcies a unes quantes explicacions, imatges, passejar-me per la casa on va iniciar-se com a poeta i un parell de vídeos, he pogut descobrir una mica més a aquest dramaturg. (La imatge que comparteixo és una foto que he fet a un rètol de la casa museu)
Amb O sole mio comença l’obra Els dos cavallers de Verona interpretada pel grup Parking Shakespeare. Tot un art!
La recomano! És dinàmica, fresca, divertida, ben dirigida, ben interpretada, ben cantada, (hi ha una colla de cançons), i ben, ben, ben… Benvinguts sereu si hi aneu!
Ho he passat genial!
Lloc: Parc de l’Estació del Nord
Encara teniu temps, fins el 6 d’agost. Entreu a l’enllaç si voleu informació.
Això sí… porteu-vos un coixí.
Avui molt feliç de celebrar el Nadal amb un espectacle de Catalunya Ràdio al Club Coliseum, amb gent molt estimada. I de celebrar-hi també un aniversari! 
I segueixen les sorpreses… El Musical Gente Bien amb el tandem de La Cubana i Santiago Rusiñol. Ja n’he fet un tast al matí!
I en arribar el vespre… veure l’obra complerta! Divertida, crítica, dinàmica, esbojarrada i et convida a participar. 
Rosa Maria Curto 