El tancament del curs de Creativitat 2016 / 2017, a la Biblioteca de Parets del Vallès, el fem amb una valoració general, amb llibertat d’expressió.
Apuntem en un paper tot el que ha estat profitós, el que ens ha agradat més i l’activitat o llibre que volem repetir en altres trobades. Ho guardem dins d’un sobre conjuntament amb un missatge per compartir amb els companys.
Posa el material adient en mans dels nens/nes i deixa’ls crear amb llibertat.
Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona he gaudit observant com construïen una ciutat imaginària. Hi havia de tot: cases adossades, eficicis alts, zones per l’oci, ponts, passarel·les, túnels, espais oberts…
Quan els he vist engrescats, entregats en el que feien, automàticament he viatjat en el temps i m’he visualitzat envoltada de peces de fusta de colors fent un muntatge espectacular.
Aquí, en la imatge, hi ha una petita part de la seva obra amb zona verda inclosa.
Una vegada ha estat ideada tota la ciutat, s’ha desmuntat, s’han recollit les peces tal i com es fa amb els mandales tibetans que quan s’acaben es desfan. Si hi aneu avui potser coincidireu amb un altre grup d’infants.
Qui sap si més d’un arquitecte pot trobar inspiració?
Ha arribat el torn als artistes agosarats!
Una de les moltes propostes del BIG DRAW era reflexionar sobre quina única cosa posaries dins la maleta si anessis a una illa deserta.
Perquè us en feu a la idea vaig fer aquesta fotografia on hi ha la resposta de tres nens.
Què llest o llesta! La felicitat! I els altres dos no es conformen amb una cosa sola.
Avui he conegut a Joan Turu. Participar en el seu taller ‘Dibuix i Text, una relació simbiòtica’, ha estat un goig. D’una imatge ha sortit una frase i d’una frase, una imatge.
També he creat personatges amb carbonet i damunt de plàstic transparent. El ventall d’activitats proposada en aquesta Festa del Dibuix és ampli. Estar envoltada d’ànimes creatives ha estat fantàstic!
Nota: Com podeu veure a la frase que m’han entregat per il·lustra, hi posa petit però és clar, m’he identificat amb la meva nena interior i l’he representat.
L’equip de l’Espai BES, després de les vacances, reprèn amb noves forces i alegria el curs 2016/2017 amb bones propostes; més tallers, xerrades, teràpies i trobades.
Ens hem reunit una colla de gent benavinguda, per a celebrar el primer any de vida del Centre.
La rebuda ha estat acollidora i càlida com sempre; l’ambient afable i envoltat de màgia; la veu de la soprano, preciosa; les melodies a piano ben interpretades… és el meu instrument predilecte; les noves propostes, temptadores; i el berenar sopar deliciós, hi han cantat els àngels, de tan bo.
Una vetllada que ha sortit brodada!
Entre tots hem bufat una espelma blanca i gruixuda que ha anat acompanyada de bons desitjos.
Ahir vaig trobar una proposta que m’ha semblat adient per compartir en el taller virtual. Aquesta vegada la idea i les imatges pertanyen al diari Ara.
El titolar és: Una gallina dins d’un pot
Material: Un got de plàstic, un clip d’oficina, un bocí de llana d’uns 50 cm, paper de cuina, i una mica d’aigua.
Sents el so de la gallina? Jo encara ho he de provar! Ho tinc pendent!
I com que el Sr Sol segueix fent de les seves…
Una imatge treballada per l’Amine. Ha fet el fons amb aquarel·les i ha pintat el peix en un altre paper de cotó però de la meteixa textura. Després l’ha retallat i enganxat. Pels darrers detalls ha utilitzat un llapis blanc corrector, retolador negre i sal.
Una bona composició amb un tractament de color excel·lent! Un quadre preciós!
Mireu quina cara de bonàs!
No treu foc per la boca, ni fum per les narius. No deixa fortó de sofre, ni és golafre. Calma! No ho va devorant tot. Crec que és pacífic, un xic presumit i molt polit. El trobo preciós!
L’autora n’és la Bereket, alumna del taller de creativitat.
Amb quin bon gust ha combinat els tons verds i que encertat el detall vermell; resalta.
Ja sabeu que el verd i el vermell són colors complementaris i que l’un al costat de l’altre, contrasten i tenen força.
Et saps expressar sense paraules?…
Així hem iniciat el taller d’avui a la Biblioteca de Can Butjosa: si, no, adéu, tinc son, estic cansat, vull escriure, 2, 5, tinc gana, victòria, t’estimo, t’allargo la mà…
Seguidament hem jugat a observar l’entorn i ne’m fet descripcions, començant amb frases curtes i després descobrint descripcions poètiques.
La lectura ha estat dedicada a Juan Ramón Jiménez. Mercedes Figuerola ha fet una deliciosa adaptació de Platero y yo que porta per títol Mi amigo Platero.
Llibre de contingut acurat, ric i ple de bellesa que ens ha permès treballar imatges poètiques, comparacions i metàfores. Les il·lustracions transmeten amor i tendresa.
Com a expressió plàstica, els nens han creat un regal pel pare i han escrit frases metafòriques i plenes de sentiment: Ets tan fort com un lleó. Ets dolç com la mel. Brilles com la purpurina. Tens ulls com estrelles…
La veritat és que m’han fet molta gràcia, els he trobat encantadors. No se que hauran sentit els pares però ells han estat feliços i molt entregats. Que bonics!
De la capseta de música es desprèn una melodia: Imagine de John Lennon.
Què és de música? De què està feta? Las primeres respostes han estat: És amor. Està feta d’inspiració.
I… Com materialitzem aquest amor, aquesta inspiració? Les respostes han sigut: Amb notes i silencis.
Aquesta introducció al taller de creativitat d’avui dissabte a la Biblioteca de cant Butjosa ens ha 
portat a parlar dels silencis en les converses, de les quietuds del dia i de la nit, del moment de l’hora blava al bosc i dels instants de contemplació.
El conte de Montserrat Mussons, il·lustrat per Maria Dolz, que porta per nom Silenci al bosc, ens ha fet reflexionar sobre el comportament dels animals. Cada animal té una veu i totes importen, juntes fan una gran orquestra.
Els nens i nenes han tret conclusions sobre el comportament humà:
Cada persona és única i aporta coses bones al grup. El que és egoista i abusa, pot rectificar. Fe les coses bé és bo per a tots. Reconèixer l’equivocació és un acte de valentia. La gelosia fa mal a qui la pateix. L’abús és destructiu.
L’activitat plàstica ha consistit, evidentment, a pensar en imatges de silenci i plasmar-les.
Després els alumnes que han volgut, n’han deixat constància escrita:
Silenci és quan la gent dorm. El silenci és molt bo. Silenci és l’arbre que floreix a la primavera. El silenci és el vol de les papallones. El silenci és la posta de sol. El silenci es troba en els temples. Al cel veure el vol d’ocells. El silenci està al fons del mar.
Quines són les teves imatges de silenci? Quina t’agrada més? Per què?
Rosa Maria Curto 