sentiments | Rosa Maria Curto

Avui és un dia important per a mi, un dia assenyalat. Tinc present amb molta força a les persones estimades (més grans, més petits, solters, casats, separats, d’aquí, d’allà, de ciutat, de poble, d’arreu, riallers, capficats, els que hi són, els que ja no hi són fisicamentsent…

Estic desperta, conscient del valor d’haver compartit, fin ara, moments bons i no tan bons, fins i tot difícils amb AMOR INCONDIONAL. Sou un TRESOR! Em sento molt rica, plenament afortunada! Això és la riquesa, GRÀCIES A TOTS!!!

Se’m fa inexplicable saber que hi ha persones que compren els llibres, solament, per decorar les prestatgeries, tenen en compte el tamany i el color, no el contingut. És curiós, no els obren. Quina finalitat real tenen? prendre espai i omplir-se de pols, però sembla que… queden bé! I allà estan, immòbils, molt bonics però inútils, com una nina de porcellana que es mira però no es toca.Jo prefereixo un llibre gastat, assenyalat, treballat, estimat. De la mateixa manera que de nena tenia preferència per les nines de drap, les trobava properes, amanyagadores. Sempre he sentit que sóc afortunada al haver nascut en una llar on vaig descobrir i aprendre a estimar els llibres, la música, la poesia. Afortunada al saber valorar els regals de cada dia (una rialla, una mirada amorosa, una abraçada, una carícia, una veu càlida, un passeig, els perfums de les flors i la terra, el cant dels ocells, l’escalforeta del sol, l’aigua clara, el cel canviant…)