Perseids

El dia 10 d’agost és Sant Llorenç. El cel, en arribar la nit, ens mostra que està de festa. Una bona colla d’estels dansen en totes direccions. I els més tardans ho fan el 11 i el 12.

Una nit de pluja d’estels

Estan abraçats al balcó. La noia fa un suspir i demana un desig en silenci, ha passat un estel deixant una cua lluenta. Amb el nou matí ell marxa a la feina i ella té temps lliure, així que decideix anar al bosc proper per recollir mores i fer un pastís.

Mentre està entretinguda omplint el cistell, sent els gemecs d’una criatura i ràpidament va a cercar-la. Li és fàcil trobar-la, el so no enganya. En veure aquells ulls tan obert i aquell cos tan indefens i tendre, es treu el mocador de les  espatlles i l’embolcalla. El plor s’atura. La nena, perquè és una nena , dibuixa una rialla que va de galta a galta. La noia se sent mare, i es diu: – Aquesta criatura és per a mi, és una resposta a la meva petició.