Com cada any en arribar el mes de desembre tot s’ompla de llums, carrers, aparadors, racons, places, finestres i balcons.
És llum d’esperança, llum missatgera que ens parla d’amor, que ens fa valorar el que se’ns regala al dia a dia i ens connecta amb més profunditat amb la llum interior.
Amb el canvi de temps tan els animals com les plantes van modificant els seus ritmes habituals de creixement.
Anant per la muntanya veig papallones que abans contemplava en el mes de maig. També els ametllers han anticipat la florida i altres plantes: arbusts i lianes.
Crec que la majoria d’humans vivim aquestes alteracions en el propi cos, com més sensibles més ho notem i cal que en prenguem consciència. Petits gests de molts poden ser d’ajuda.
Hi ha força persones implicades treballant a favor del Planeta. La mare Terra ens dóna la vida.
Seguim reciclant, sembrant llavors, tinguem cura de les plantes i els animals, valorem l’aigua que és primordial… Moltes gotes poden fer un mar!
Un petit gest ajuda a tothom!
Comparteixo aquest escrit de Clara Sánchez que m’ha fet arribar una amiga.
És del tot adient en els moments que estem vivint i sempre.
No se puede vivir con miedo.
El miedo es inútil, a un adulto le impide vivir.
El adulto piensa, razona,… el miedo es contrario a la razón.
El futuro es una incógnita, y uno debe ir hacia esa incógnita esperanzadamente, no con miedo, con precaución si quiere.
Si uno vive con precaución, lo que haya de suceder escapa a nuestra responsabilidad…
El pasado ha de ser experiencia que le ayude a estar bien ahora mismo.
El futuro es la esperanza y lo que suceda tendrá que saber aceptarlo porque habrá sucedido y de lo ya pasado debemos servirnos, no ser sus esclavos…
Tiene que tratar de aceptar que hay momentos malos y también tiene que saber que pasan.
El secret no està en córrer darrera les papallones, sinó en tenir cura del jardí perquè vinguin. (M. Quintana) 
Potser oblidarem la data, si 2 o 4, si dimarts o dijous, però recordarem el què!
You have not to find out the reality, you are the reality.
No has de descobrir la realitat, tu ets la realitat.
Not sharing is not caring.
No compartir és no tenir compassió.
Every best of your heart is a rhythm of your soul
Cada batec del teu cor és el ritme de la teva ànima.
L’ansietat és solament un senyal d’alerta que s’activa quan estàs tenint pensaments falsos. (D. Walkers) 
Amb el confinament se’ns poden presentar moments de tristesa i ansietat. És normal, però cal que ens ajudem intentant tenir pensaments positius i ocupant la ment amb coses que ens agradin, com música, mirar una pel·lícula, pintar, fer gimnàstica, llegir…
No cal enganyar-nos, ni obviar la realitat però viure el moment present, que és el que realment tenim, ajuda. Demà… ja veurem!
Les distàncies són relatives com el temps. Pots estar lluny d’alguna persona i sentir-la a la vora, fins i tot pots visualitzar-la, evocar moments, sentir la seva presència, la seva olor, la seva veu… A vegades t’arriba la imatge sense que ho esperis i et sorprèns.
I és que estem connectats per mitjà de fils d’energia, per l’aire que respirem i l’aigua que bevem i també pels ancestres i el món de les idees. Formem part d’un tot! 
Un regal preciós que he rebut avui! El comparteixo perquè és tot el que sento i penso.
Rosa Maria Curto 
