Parlem de tu, però no pas amb pena.
Senzillament parlem de tu, de com
ens vas deixar, del sofriment lentíssim
que va anar marfonent-te, de les teves
coses parlem i també dels teus gustos,
del que estimaves i el que no estimaves,
del que feies i deies i senties,
de tu parlem, però no pas amb pena.
Una esquerda en el camí m’és font d’inspiració.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
(Miquel Martí i Pol)
Unes belles paraules d’Albert Camus: 
Autoria del poema: Carme Cabús i Mañosa
Tins un amic amb el que em sento empàtica en tant que va descobrint imatges i escrits suggerents tot caminant per Barcelona. 
M’ha enviat aquest mural que pertany a un vestíbul del carrer Aragó. Està ple de poesia i el comparteixo amb vosaltres.
La tardor que jo conec
té gust de raïm i cep,
d’olivera i pluja fina,
de bolets amb julivert.
La tardor que jo conec
les petjades fan crec-crec,
botes d’aigua i un paraigua
i el vent que s’enduu barrets.
La tardor que jo conec
porta figues i fruits secs,
mandarines i magranes
i el primer dia de fred.
(Gelabert/Casamada/Canal)
Un día comprobé que podía caminar sobre las palabras. Me sentí como los funámbulos de los circos.
Era un vértigo especial. Me subía por el estómago un cosquilleo de siglos.
Eran las palabras.
Un poema que ens parla del nou despertar.
Rosa Maria Curto 