Ala d’àngel

La llegenda explica: Una donzella va morir deixant un cistell ple de joiells en un camp.  Aleshores va créixer una planta d’acant que el va embolcallar per amagar-lo. Un jove escultor va trobar la planta i se’n va prendar. Va començar a decorar els capitells de les columnes dels temples amb fulles d’ala dàngel o acant i així va néixer l’estil dl’art corinti.

Antigament a l’illa de Java se la considerava protectora i es plantava a l’entrada de vivendes i temples per evitar els mals esperits. Encara ara, en algunes cases de la costa del Meditarrani s’hi pot veure un matoll a cada costat de la porta principal.

Esclat poètic

Una imatge de la primavera

Ajudem a la Terra!

Quan la gent brinda, hi ha qui comenta: -Amb aigua, noooo! Porta mala sort!

Ho trobo tan absurd! Em dic: -Si faltes l’aigua potable, què seria de nosaltres? És un dels tresors més preuats que tenim. Segurament això s’ho va inventar l’amo d’unes caves o unes vinyes, o alguna parsona que li agradava molt beure vi. Qui sap?

Cal que prenguem consciència d’aquest fet i també de la riquesa que comporta la natura i respirar aire sa.

Moltes coses les donem per fetes: obrim les aixetes i ragen,  pressionem un interruptor i s’encén la llum, i respirem continuament sense apreciar el que representa. Podria ser diferent!

Siguem agraïts, valorem, reciclem i reutilitzem. Estimem el planeta, és la llar de tots!

Humils i delicioses

Una de les florides d’estiu a la terrasseta de casa

Canya d’Índia

Malgrat la calor i les altes temperatures de juliol, les plantes de la meva terrasseta estan precioses.

N’hi ha  algunes que es deixen caure suaument fent forma de cascada, d’altres s’expansionen gentilment. Una en especial, la canna, em guanya en alçada.

Té unes tiges espigades i tendres, unes fulles generoses i flors que estan començant a esclatar, mostrant un vermell encès.

Aquesta planta és originària de centreamèrica i algunes noies es posen la flor als cebells per estar més boniques i també n’apleguen unes quantes per fer-ne collarets.

Ciclàmen de febrer

L’hivern amb bellesa i color floral que agombola. 

Ciclamens vermells

Sorpresa  que em plau, dono gràcies! En vermell m’agraden molt!

Flors hivernals

Les florides d’hiver tenen una màgia especial potser perquè amb el fred no te les esperes tan esplendoroses. 

Pistil i estams

Hi ha parts de la flor que per la seva discreció semblen trivials i són d’importància vital, com tantes coses de la vida. 

Bambú

Quan vaig a classe de Taiso em trobo amb aquesta imatge!

És una planta que en el seu procès de creixement ens dóna sàvies lliçons de vida.

Les llavors, abans de sortir a la llum van extenent i aprofundint les arrels fent uns lligans sòlids i consistents, és a dir: uns bons fonaments. Després de tres a set anys d’espera aparèixen els brots. Tenen tanta força que arriben a créixer 1metre en un dia, per tant 30 metres en un mes. Algunes canyes aconsegueixen l’amplada de 30 cm. La floració pot trigar de 30 a 50 anys o més.

Què podem aprendre?

Ens cal aprofondir en nosaltres mateixos, fent viatges interiors per poder viure en el món exterior amb més flexibilitat, lleugeresa, resistència i paciència.

A Orient és símbol de llarga vida i amor etern.

SaveSave

SaveSave

SaveSave

SaveSave