Incendi en el bosc

Un dia, hi va haver un gran incendi en el bosc. 

Tots els animals van fugir esparverats i des de la llunyania contemplaven el foc aterrits. Tots menys el colibrí, que amb les seves petites ales no parava de fer viatges cap a la font per agafar unes gotes d’aigua en  el seu bec i llençar-les damunt les flames descontrolades. 

Després d’una estona, un eriçó que observava aquest anar i venir li va dir: 

–    Però, colibrí, estàs boig o què? Creus que així apagaràs l’incendi?

I el colibrí li va respondre: 

–   Ja sé que no, però jo faig la part que em pertoca.

Llegenda de la tradició oral ameríndia, al llibre Plantar arbres, sembrar idees. Wangari Maathai

Orxata que és or

Amb l’arribada de l’estiu els camps s’han omplert de papallones.

Els colors semblen més brillants i la calor apreta, fet que convida a prendre algun refresc.

I tot assaborint una orxata em ve a la memòria una llegenda sobre el nom d’aquesta beguda:

El rei Jaume I el Conqueridor després d’una gesta va arribar a terres valencianes. Feia molta calor i estava assedegat. Una noia va apropar-se-li per oferint-li una beguda. Aleshores el rei va dir: -A què meu convidat? -A aigua de xufes va contestar ella. I el rei va replicar: -Això és or, xata!

Fe

Un dia els habitants d’un poble, degut a la sequera, van decidir que es reunirien per pregar i demanar que plogués. Solament un infant va arribar al lloc de trobada amb paraigua. Era qui tenia fe.

(desconec l’autoria de la narració)

Una narració estimada

La Mercè Escardó m’ha fet arribar aquest vídeo on l’Enric Aymerich de la Llibreria Laie narra el conte de: El pagès i els talps. El podeu escoltar!

Missió: Quedar-se a casa

Quina meravella, quanta creativitat!

Comparteixo aquest conte que un amic m’ha fet arribar: Missió Quedar-se a casa

Un conte de Franz Kafka

Vaig ordenar que portessin el meu cavall de l’estable. El servent no va entendre les meves ordres, així que vaig anar-hi jo mateix, vaig posar cadira al meu cavall, i el vaig muntar. A la distància vaig escoltar el so d’una trompeta, i li vaig preguntar al servent què significava. Ell no sabia res, ni havia escoltat res. 

Aleshores em va dir: -A on va el patró? -No ho sé, simplement fora d’aquí, fora d’aquí, res més, és l’única manera en què puc arribar a la meva meta. -Així que vostè coneix la seva meta?, va preguntar. -Sí, t’ho acabo de dir, fora d’aquí, aquesta és la meva meta.

Va de contes!

Un dimarts fred de novembre però dins la Llibreria Al·lots un sent l’escalfor, principalment la dels amics Ricardo Alcàntara i Gusti, escriptor i il·lustrador, respectivament.

Kalandraka reedita El jove guerrer i El pirata valent, dos contes fantàstics amb unes imatges encantadores, tendres, simpàtiques i plenes de vida.

Una trobada COMMOVEDORA!

Cara de gat

Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell  va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!

Enid Blyton i un món de màgia

I començo l’agost amb una bona notícia:

L’Editorial Bruño ja està anunciant un nou llibre que he tingut la satisfacció d’il·lustrar.

Cuentos mágicos para leer en cinco minutos de l’autora Enid Blyton.

Haru viu una vida cada dia

El camí del tir a l’arc sembla, des de fora, destinat a fer coincidir la punta d’una fletxa amb el centre d’una diana passant per la força d’una corda, però és, com totes les disciplines sagrades, un  camí  per fer coincidir la  fletxa dels  pensaments  amb la diana  dels actes, passant per la corda de les paraules.