El sol i la lluna, es volen casar, i han anat a veure un rector que hi ha, que casa els estels
de nit, vora mar.
El sol i la lluna
s’han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
El sol i la lluna diuen que faran festes i tiberis quan es casaran. Sabeu què remuguen dins el cel tan gran?
Que el sol i la lluna són éssers humans. El sol és un príncep que allarga les mans; ella una pastora vestida d’encants.
Les campanes toquen, ja repicaran! Rosaris d’estrelles pel cel teixiran. N’hi ha dos que s’estimen dins l’espai tan gran. (Gabriel Janer Manila)