Avui dia 17 de març celebrem el Dia de la Poesia Catalana
He recordat la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès, fa anys, en un dia com aquest, farcida de gent escoltant la lectura de poemes, i en diversos idiomes.
El maig és un mes molt dolç,
tots els camps treuen florida
i esclata per tot el món
un desig de nova vida.
(Miquel Martí i Pol)
Cuando la tormenta pase
y se amansen los caminos,
y seamos sobrevivientes
de un naufragio colectivo.
Con el corazón lloroso
y el destino bendecido
nos sentiremos dichosos
tan sólo por estar vivos…
(A. Valdés)
Imatge: Teatre Grec de Barcelona (9 maig 2020)
Unes belles paraules d’Albert Camus: 
Autoria del poema: Carme Cabús i Mañosa
Un día comprobé que podía caminar sobre las palabras. Me sentí como los funámbulos de los circos.
Era un vértigo especial. Me subía por el estómago un cosquilleo de siglos.
Eran las palabras.
Un poema que ens parla del nou despertar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d’aquarel·la hivernal,
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol,
verd i vermell a les mans. (Isabel Barriel)
Rosa Maria Curto 