Avui dia 17 de març celebrem el Dia de la Poesia Catalana
He recordat la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès, fa anys, en un dia com aquest, farcida de gent escoltant la lectura de poemes, i en diversos idiomes.
Amb l’arribada de l’estiu els camps s’han omplert de papallones.
Els colors semblen més brillants i la calor apreta, fet que convida a prendre algun refresc.
I tot assaborint una orxata em ve a la memòria una llegenda sobre el nom d’aquesta beguda:
El rei Jaume I el Conqueridor després d’una gesta va arribar a terres valencianes. Feia molta calor i estava assedegat. Una noia va apropar-se-li per oferint-li una beguda. Aleshores el rei va dir: -A què meu convidat? -A aigua de xufes va contestar ella. I el rei va replicar: -Això és or, xata!
Una esquerda en el camí m’és font d’inspiració.
Cuando la tormenta pase
y se amansen los caminos,
y seamos sobrevivientes
de un naufragio colectivo.
Con el corazón lloroso
y el destino bendecido
nos sentiremos dichosos
tan sólo por estar vivos…
(A. Valdés)
Imatge: Teatre Grec de Barcelona (9 maig 2020)
Quina meravella, quanta creativitat!
Comparteixo aquest conte que un amic m’ha fet arribar: Missió Quedar-se a casa
La meva porta sempre està oberta. Un cafè pot estar preparat en dos minuts. Cada amic que necessita parlar és benvingut en qualsevol moment. Mai pateixis en silenci. Tinc menjar a la nevera, cafè, te i infusions, vi, orelles per escoltar, espatlles sobre les que plorar i braços per abraçar…
Quan llegeixo aquestes paraules, de les que en desconec l’autoria, sé que m’encaixen a la perfecció. Sento el mateix i aquesta és la meva manera d’actuar.
AMIC, AMIGA, aquí em tens! 
La papallona és símbol de força, elegància i llibertat.
La seva lluita per sortir del cau que l’oprimeix, l’ompla de força suficient per sortir de la seva crisàlide, on la sàvia natura potencia les seves ales perquè es facin grans i fortes i poder emprendre dignament el seu vol, orgullosa i elegant. (S. Majoral)
En un dia com avui, m’agrada fer balaç de l’any. En 365 dies passen moltes coses, es viu amb entrega, es mouen moltes emocions i es creix inevitablement; la vida ho abraça.
Contenta perquè una vegada més arriben les festes de Nadal!
Puc compartir-les amb entrega. Tinc una llar plena de calidesa i forces per decorar-la, tendresa pels que no hi són fisicament però si dins del cor, creativitat a l’hora de cuinar i plaer al compartir bons menjars a taula, desitjos positius pels que estimo i pels que m’envolten, somnis que estan vius, esperança en un món millor, i amor que neix des de molt endins com una font d’aigua clara i sempre està rajant.
Gràcies a la vida, a l’Univers!
Una trobada per connectar amb el món interior, amb companyia; fent un viatge a través del cos, silenciant la ment, a l’Espai Bes.
La Marta Graugés que ha dirigit al grup m’ha regalat una capsa amb llavors. Aniré a cercar terra bona i les plantaré, algunes les compartiré.
Per a mi la llavor té un compendi de simbologies: 
FORMEM PART DE LA NATURA I VIVIM CANVIS, UNA MATAMORFOSI O VÀRIES QUE COMPORTEN EL DESENVOLUPAMENT A NIVELL ESPIRITUAL, MENTAL, EMOCIONAL I FÍSIC.
Rosa Maria Curto 