L’Ajuntament de Parets del Vallès ja ha fet arribar a les escoles de la Vila el calendari 2020 de la Xarxa de Debat Educatiu amb i per a les famílies. També el quadern Camí de la convivència.
Ha estat una satisfacció participar amb les il·lustracions en aquest projecte tan encertat. 
Hi ha articles que com més expansió tinguin, millor! S’ho valen!
Maria Urmeneta ens parla de la relació mestre-alumne-família en un centre hostitalari, concretament de l’Hospital de Sant Pau. Quan la salut és precària i dubtosa, com es gestiona el procés educatiu?
http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/321888/420613
Children Who Do Not Live in Childhood: This article describes the experience and prac- tice of an educational relationship in a hospital environment, specifically the children’s school at the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau in Barcelona, and explains in considerable detail the keys to the teacher-student-family relation- ship at a time when a child’s health – and so- metimes life – is at stake. What does a hospital teacher experience, what does she feel and how does she evaluate the process of accom- panying a child who is living with illness and pain? Successful engagement here calls for the harmonious integration of abstraction and emotion in the everyday tasks of professional practice, endowing all of the activities with both a human sense and a pedagogical sense.
El fred i els dies que s’escursen et porten a buscar el cau i a recollir-te per gaudir de l’escalfor de la llar.
És un bon moment per convidar als infants a participar de la lectura.
Podem demanar que ens llegeixin un conte o fer-ho nosaltres i que ells escoltin.
També el fet de deixar uns quants llibres atractius damunt d’una taula o catifa tot comentant una mica l’argument, fa que es desperti l’interés per saber més.
Preguntem-nos quins temes atrauen als nostres infants i com els podem ajudar a ampliar coneixements, buscant connexions amb literatura, cinema i activitats d’oci. Les màquines no ho són tot!
També és important visitar llibreries i biblioteques. Aprendra a escollir i decidir és educatiu. Un bon llibre és una bona companyia.
Avui faig un enllaç amb una pàgina web que porta per nom Haiki.
El darrer setembre, en una de les entrades, van esmentar les CARTES PER A INFANTS I JOVES.
Són un material d’ajuda per exterioritzar, aclarir i ordenar el món interior. Es poden utilitzar a nivell individual o en grup. Molt adients per obrir un debat.
Il·lustrar-les va ser gratificant i la relació amb en Xavier Gimeno i la Carina Escolà va esdevenir-se fàcil, fluïda i amorosa.
Ahir al matí compartia aquesta imatge amb alguns amics. I… sincronies! Al vespre m’arribava informació interessant i profunda.
Fragments d’una entrevista al psicoterapeuta Thomas D’Ansembourg escrita a la contra de la Vanguardia del dia (23/10/2017), i he fet el link amb una altra entrevista dirigida pel periodista Antoni Bassas (20/10/2017).
A més d’aprendre a escriure, llegir i calcular, hi ha un quart pilar en l’educació que és la intel·ligència emocional.
Cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’univers, un moment que no tornarà mai més…
I què és el que ensenyem als nostres fills? Doncs els ensenyem que dos i dos són quatre, que París és la capital de França.
Quan els ensenyem, a més a més, què són? A cadascun d’ells li hauriem de dir: Saps què ets? Ets una meravella. Ets únic. Mai abans no hi havia hagut cap altre infant com tu. Amb les teves cames, els teus braços, amb l’habilitat dels teus dits.
I quan creixis, seràs capaç de fer mal a un altre que sigui, com tu, una meravella?
Aquest escrit de Carmen Cabellero em sembla adient per compartir aquí, al blog. He pensat en pares, mestres, logopedes i tota classe d’educadors. La paraula oral i escrita, la música, la imatge; eduquen. Som responsables de la formació i bon desenvolupament dels infants.. Afortunadament hi ha persones que dediquen bona part del seu temps, de manera vocacional, a portar a bon port aquesta tasca constructiva. 
Ella ens diu:
Investigacions recents, han demostrat que les habilitats metalingüístiques, o sigui, la capacitat per reflexionar sobre la pròpia llengua, és fonamental per a l’adquisició i desenvolupament de la lectura i l’escriptura.
És un procés complex que depèn de:
Quan parlem de consciència fonològica ens referim a la capacitat per analitzar, reflexionar i manipular de forma intencional les unitats que componen el llenguatge (paraules, síl·labes i fonemes).
El desenvolupament de la consciència fonològica és un procés progressiu dirigit a entrenar la percepció de les estructures bàsiques que relacionen el llenguatge oral i escrit. Aquest aprenentatge passa per ensenyar a percebre els diferents components aïllables: paraula (consciència lèxica), síl·laba (consciència sil·làbica) i fonema (consciència fonètica).
Endavant amb l’educació, la lectura i la cultura!
Una delícia de vídeo que m’acaba d’enviar un amic i dedico a tots els mestres i educadors.
Deixar pintar als infants amb les mans és lúdic i engrescador. Educa, sensibilitza i desenvolupa el sentit del tacte. En els primers anys d’escola les matèries primeres són bàsiques, imprescindibles per aconseguir un desenvolupament sa. 
A l’escola bressol d’Hostafrancs als infants han fet estampació, i pintura amb els dits.
Rosa Maria Curto 