Quan em pregunteu que és el que més m’agrada dibuixar, ho tinc clar, contesto: -nenes i nens
I després?
Aleshores el ventall s’amplia: – natura, flors, arbres, animals, paisatges…
El que menys em sedueix? -Zones urbanes


Quan em pregunteu que és el que més m’agrada dibuixar, ho tinc clar, contesto: -nenes i nens
I després?
Aleshores el ventall s’amplia: – natura, flors, arbres, animals, paisatges…
El que menys em sedueix? -Zones urbanes
Quants conills que he dibuixat en tots aquests anys! I encara busco plasmar les expressions de cada personatge amb poques ratlles.
Quan vaig a un centre a fer una xerrada o taller i em demanen que dibuixi allà mateix, ho evito. La meva manera de procedir no és la de dibuixar en públic i d’inmediat. Jo treballo en el recolliment. No és el mateix ser il·lustrador que ninotaire. Molts il·lustradors no en som. Cadascú té els seus dons i la seva manera de crear.
Personalment, necessito fer uns quants esbossos fins a trobar el que vull. Imagino que la història que estic il·lustrant cobra vida; després n’agafo fragments, com si fossin imatges fotogràfiques, i simplifico. Concreto. Una cosa és el personatge i l’altra, l’escena.
Aviat estarem menjant la mona! Què tal fer un conill o un parell per a decorar-la?
Material: papers i cartolines de reciclatge, rotlles de paper higiènic, tisores, cola i boles de cotó.
1 -Comencem folran els rotlles amb papers de colors. (En la primera imatge en podeu veure dos, un de clar i un de fosc)
2 -Retallem les orelles i l’interior de les orelles utilitzant els bocins de cartolina i papers de colors.
3 -Enganxem les parts interiors (vermelles), damunt les superiors (blanques i verdes).
Un dibuix i una història, dos regals. El caçador espanta al conill perquè corri a amagar-se a la gàbia. Després ell l’agafarà i el portarà a casa i seran amics.
Així m’ho ha explicat en Marc que de sobte s’ha esfumat. S’ha posat a dibuixar d’amagat per donar-me una sorpresa. I quina sorpresa!!! Gràcies preciós!!!
Treballem el protagoniste del llibre, un conill.
El fet de que la representació sigui lliure permet que cada nen posi de manifest trets de la seva personalitat.
Aqui podem veure’n algun:
No tocar de peus a terra, estar una mica als núvols…
Protegir-se darrera l’arbre i també per la part superior…
Estar amb companyia. Ocupar un segón lloc…