Poema en flor

No n’hi ha prou en mirar per poder veure. En sentir, per escoltar. En donar, per entregar-se. En existir per viure. (A. Rovira)

La flor de magnòlia d’un jardí de Mira-sol, està retratada a casa. He buscat poesia visual.

La bona vida

Expressar l’afecte, saber escoltar l’altre, fer-se càrrec de les seves preocupacions i els seus problemes, comprendre’l, acaronar-lo, saber conrear el detall, acompanyar-lo, ser-hi físicament i anímicament en el moment oportú… són actes d’entrega generosa i espontània, carregats de valor i significat, creadors de moments de Bona Vida. I és que en l’amor, res no és petit. Esperar les grans ocasions per expressar la nostra tendresa vers algú ens porta a perdre les milllors oportunitats que ens ofereix el dia a dia per fer saber al ésser estimat com n’és d’important per a nosaltres la seva existència, la seva presència i la seva companyonia. És en el petit gest carregat de sentiment on es manifesta la tendresa. (Alex Rovira)

El què necessito per viure

Avui, escoltant una melodia, commogut per la bellesa de la seva composició i interpretació, sense voler ni preveure, m’he adonat que la meva ment divagava sobre allò que necessito per viure. I m’he adonat que …Necessito el bàlsam de la música, sense ella no podria viure.

I els versos de la poesia, el llibre a les mans, l’olor del paper imprès, el llapis que subratlla i anota, el temps en què el llibre reposa tancat al pit quan la paraula, inesperadament, travessa l’ànima.

Necessito el cel de la nit, i la lluna, i els estels. I el silenci, el beneït silenci, tan sols trencat per la veu del vent quan tot dorm…

Necessito la trobada amb l’amic, 
la intimitat en la conversa, en el diàleg, 
el passeig per la vida pròpia i de l’altre 
trenant alegries i tristeses, penes i esperances. Necessito els meus fills. La seva pell, la seva veu, el soroll a la casa i el desordre de les joguines. Necessito veure’ls quan dormen, i donar-los el petó que els vol guardar. Necessito la seva salut i la seva alegria, que són el sentit de tot.

Necessito veure als meus pares, en la seva vellesa, 
i reconèixer en ells el pas del temps, l’amor que perviu, 
el destí que m‘ofereix, 
l’adéu inevitable que em connecta a la vida aquí i ara, 
perquè les arrugues de la pell en la vellesa són els solcs del temps 
pels què tots transitem i arribem a un final… Àlex Rovira

Nota: n’és un fragment

Regles de la Bona Sort

• La sort no dura massa perquè no depen de tu. La Bona Sort te la fas tu mateix, i és per això que dura sempre.
• Són molts els que volen tenir Bona Sort, però pocs els qui decideixen anar a cercar-la.
• Si ara no tens Bona Sort potser sigui perquè les circumstàncies són les de sempre. Convé crear noves circumstàncies.
• Crear circumstàncies perquè els altres també guanyin atrau la Bona Sort.
• Crear circumstàncies demana fer un primer pas… Fes-lo avui!

• Busca en els detalls petits circumstàncies aparentment innecessàries…, però imprescindibles!
• A aquells que es dediquen a crear circumstàncies, l’atzar no els preocupa gens.
• Malfia’t dels venedors de sort.
• Paciència, no abandonis. Perquè la Bona Sort arriba, confia.
• L’oportunitat no és qüestió de sort: sempre hi és!

( Fragment del llibre “La Bona Sort” d’Àlex Rovira)