aigua | Rosa Maria Curto

Quan la gent brinda, hi ha qui comenta: -Amb aigua, noooo! Porta mala sort!

Ho trobo tan absurd! Em dic: -Si faltes l’aigua potable, què seria de nosaltres? És un dels tresors més preuats que tenim. Segurament això s’ho va inventar l’amo d’unes caves o unes vinyes, o alguna parsona que li agradava molt beure vi. Qui sap?

Cal que prenguem consciència d’aquest fet i també de la riquesa que comporta la natura i respirar aire sa.

Moltes coses les donem per fetes: obrim les aixetes i ragen, pressionem un interruptor i s’encén la llum, i respirem continuament sense apreciar el que representa. Podria ser diferent!

Siguem agraïts, valorem, reciclem i reutilitzem. Estimem el planeta, és la llar de tots!

Hi ha dies que conviden a perseguir els núvols.

Estem envoltats de bellesa, ja sigui una rialla, un gest, una flor, el cel, el mar, la muntanya… Moltes vegades amb la càmera no puc arribar a comunicar el que sento, però en veure les imatges evoco sensacions que em fan vibrar.

Un núvol ens pot parlar de tantes coses! El pas del temps, el ser efímers, l’abundància, l’ampulositat, la simplicitat, l’imprescindible, els contrasts de llum i foscor, la fluïdesa, els canvis, l’etern…