Cada 27 de març es celebra la Festa del Teatre.
A vegades imagino el món com un gran teatre en el que cadascú representa un paper o papers. Fem d’actors o actrius. La vida és la gran mestra, també les persones en les que ens emmirallem. Dels animals i les plantes també aprenem!
Cada dia és dia del pare. Felicitats pares!
Tot va seguint el seu curs! Arriba l’hora de fer panellets, tot sigui per seguir la tradició que ve de llum, besàvia, avis, pares, germans, tiets, cosins… Tota la colla pessigolla menjant castanyes torrades, moniatos i petits dolços, que amb poc em deixaven ben tipa. I no podia faltar la copeta de cristall plena de vi ranci o moscatell. Tot un ritual!
Enguany han tornat a quedar molt bons!
Cada 23 de juny arriba la revetlla que ens porta els inicis de l’estiu. Una festa de foc purificador, llum i colors.
De bon matí temperatura molt agradable! Un cel blau amb un sol radiant han engalanat la festa de Sant Jordi, conjuntament amb la venda de llibres i roses. És una festa que estimo! Ens parla de cultura, amor, tendresa, generositat i ve acompanyada d’una llegenda. Ah, el pastís també ha estat present!
Ja es respira aire de festa de Sant Jordi, les xarxes en van plenes. Anuncis, vídeos, whatsApps, rètols. I
Fragment d’ill·lustració treballat amb tècnica mixta
I ja tenim un nou més que ens porta les festes de Pasqua. Ja fa dies, a les pastisseries, forns, botigues de queviures i supermercats s’hi poden veure i comprar ous i figuretes de xocolata. Tota una tradició!
Avui dia 17 de març celebrem el Dia de la Poesia Catalana
He recordat la Biblioteca de Can Butjosa de Parets del Vallès, fa anys, en un dia com aquest, farcida de gent escoltant la lectura de poemes, i en diversos idiomes.
Ahir va ser Sant Medir i em van venir un munt de records.
Baixar l’escala corrents i esperar l’arribada de Les Colles engalanades, que passaven per davant de casa i que repartirien caramels a tort i a dret era tot un aconteixement.
Quan al so dels cavalls s’apropava, ja sentia frisança. Mai he sigut de dolços però el repte d’omplir-ne la bossa i les butxaques estava ben viu.
Haver viscut tradicions a la infantesa em fa sentir bé i m’apropa amb amor i agraïment a persones estimades que ja no hi són.
Rosa Maria Curto 