Incendi en el bosc

Un dia, hi va haver un gran incendi en el bosc. 

Tots els animals van fugir esparverats i des de la llunyania contemplaven el foc aterrits. Tots menys el colibrí, que amb les seves petites ales no parava de fer viatges cap a la font per agafar unes gotes d’aigua en  el seu bec i llençar-les damunt les flames descontrolades. 

Després d’una estona, un eriçó que observava aquest anar i venir li va dir: 

–    Però, colibrí, estàs boig o què? Creus que així apagaràs l’incendi?

I el colibrí li va respondre: 

–   Ja sé que no, però jo faig la part que em pertoca.

Llegenda de la tradició oral ameríndia, al llibre Plantar arbres, sembrar idees. Wangari Maathai

Encarar la por

Comparteixo aquest escrit de Clara Sánchez que m’ha fet arribar una amiga.

És del tot adient en els moments que estem vivint i sempre.

No se puede vivir con miedo. 

El miedo es inútil, a un adulto le impide vivir. 

El adulto piensa, razona,… el miedo es contrario a la razón. 

El futuro es una incógnita, y uno debe ir hacia esa incógnita esperanzadamente, no con miedo, con precaución si quiere. 

Si uno vive con precaución, lo que haya de suceder escapa a nuestra responsabilidad…

El pasado ha de ser experiencia que le ayude a estar bien ahora mismo. 

El futuro es la esperanza y lo que suceda tendrá que saber aceptarlo porque habrá sucedido y de lo ya pasado debemos servirnos, no ser sus esclavos… 

Tiene que tratar de aceptar que hay momentos malos y también tiene que saber que pasan.

La incertesa del moment que vivim…

Com gestionar la incertesa?

• Menys expectatives, més plans.
• Provar coses noves però senzilles.
• No raonar les pors.
• Acceptar les emocions sense fer judicis.
• Controlar el que sigui controlable, i no el que no ho és.

(Patricia Ramírez)

Parlem de tu!

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties,

de tu parlem, però no pas amb pena.

Fe

Un dia els habitants d’un poble, degut a la sequera, van decidir que es reunirien per pregar i demanar que plogués. Solament un infant va arribar al lloc de trobada amb paraigua. Era qui tenia fe.

(desconec l’autoria de la narració)

Poema breu il·lustrat

Una esquerda en el camí m’és font d’inspiració.

Rosada i dolçor

El maig és un mes molt dolç,

tots els camps treuen florida

i esclata per tot el món

un desig de nova vida.

 

 

(Miquel Martí i Pol)

Sant Ponç en confinament

Un poema de J. Fornés

Dins meu…

Unes belles paraules d’Albert Camus:

Uns moments de reflexió

 

Comparteixo aquests pansaments escrits per Maria Urmaneta amb motiu del darrer Dia de les Dones.

https://www.justiciaipau.org/2601-quin-futur-per-a-algunes-adolescents