Un dia la neboda d’una bruixa va treure el cap per la finestra i en aquell precís moment passava el rei del país que en un sospir se’n va enamorar. Per conèixer la noia, ell va trucar a la porta i va demanar a la bruixa de passar la nit a la casa. -Vull dormir a les golfes -va dir. Malcarada, que així es deia la bruixa, va demanar a la seva neboda que no sortís de la seva cambra per res, però el rei va imitar la veu de l’harpia tot cridant a la noia i ella va obrir la porta. Aaaah, també es va enamorar al moment!
Tots dos van decidir fugir, damunt d’un cavall magestuós, cap a palau per casar-se. La bruixa va agafar la seva escombra i va anar volant rere d’ells. La noia tenia tres fils d’or màgics a la cabellera que li podien servir d’ajuda en moments de perill. Va arrencar el primer i el va llençar cap a la seva tia, el fil es va convertir en muntanya, però l’escombra de la bruixa es va posar en vertical i va superar les alçades. La noia va llençar el segon fil enrere i van sortir mil ganivets però van ser tots esquivats.
Va ser aleshores quan la Malcarada va cridar a la noia. Tot i que el rei l’havia avisat de que no es girés, la neboda ho va fer perquè el vent va bufar tant fort que no ho va sentir. I així va arribar la maledicció: la cara de la neboda va quedar convertida en la d’un gat.
A palau tots estaven desconsolats i anaven dient: -Però que ha fet la Malcarada! El rei no volia desdir-se i pensava casar-se igualment. I com que encara quedava el tercer i últim fil d’or entre els cabells, conjuntament noia i rei van decidir que el desig seria que tots tinguessin cara de gat.
Així va ser! Tots els habitants del regne, del primer a l’últim, van passar a tenir cares curioses amb bigotis fins, fins i tot la bruixa que no se’n va escapar. (Rondalla, adaptació)
Rosa Maria Curto 